Les propostes de sortides eren molt diverses, tot depenia del temps del que disposàvem. Una matinal o tarda a pujar petits cims, sortides de tot un dia al Pirineus més pròxim, matinant mentre ens trèiem la son de les orelles dins del cotxe i tornant al vespre, trinxats de cansansi i fotent cops de cap a cada revolt, però sempre amb el regust d'una jornada plena d’emocions, fins i tot sortides de varis dies a pics més importants com ara l’Aneto, Posets, Maladeta, Perdiguero, etc...Aquestes son les pitjors!! I no ho dic per la “matxacada”, si no pels nervis previs a la sortida. El telèfon no para, que si que farà el temps, que si refugi o tenda, que si caldrà això o allò, total! Que al final sempre marxem carregats com rucs i el temps que faci el que hagi de fer i ja improvisarem.
Amb més o menys èxits anem fem cims, tot i que més d’un l’hem hagut de repetir en varies ocasions ja sigui per qüestions climàtiques o perquè el itinerari estava per sobre del nostre nivell muntanyenc i com sempre s’ha dit, val més una retirada a temps, que la muntanya sempre serà allà i si la vida ens tracta mitjanament bé, ja hi tornarem!!(Però com punxen aquestes espines).
Hola guapo!!!! El blog està quedant molt bé.
ResponEliminaM'agrada molt veure la teva cara de felicitat cada vegada que fas alguna sortida a la muntanya perquè es nota que hi disfrutes molt.
CONTINUA AIXÍ!!!!!!!