divendres, 29 de març del 2019

UNS (PENULTIMS) ANYS PASSATS....2014 - 2017

Uns (penúltims) anys...2014

Hola, amb uns petits problemes i uns anys després ... Doncs la sort és que he de guardar unes quantes fotos al "cel" i sobretot, per recordar-me les petjades de Muntanyes. 

Pedraforca.
Al principi de gener del 2014 .... I per fi, una sort per les rebaixes d'una bona neu i un bon dia per gaudir al Cim del Pedraforca.
Sortida de l'aparcament del mirador de Gresolet i començava amb la neu des del Ref. lluís Estasén.










Molt ben pagat.



El meu 
Pedraforca

(de la meva vida.)





 Ahhhhh, i li vaig fer un vídeo





Un abril de primavera ....
La setmana dels sants, unes vacaaances .... uns dies de descans de la feina, dons els meus pares, estaven pensaaant ... Parlaaant i els hi feien molta gràcia d'anar uns dies al seu poble i també per veure als seus familiars que viuen aquí. On ??  El meu poble,  ♫♫ Alcaudete de Jaén ♫♫
Val, ja que vaig jo ... i feia temps..., ja hi tenia de sempre, la idea de pujar a la millor muntanya del costat del nostre poble,  El Cerro Aillos.

Alcaudete i Cerro Aillos


Divendres Sants 18 d'abril, després d'uns dies al poble ... em desperto molt d’hora al matí de nit amb un bon esmorzar, (sense fer soroll) y de seguida m’agafo la motxilla cap a l’esquena amb la i deia d'avui , de pujar a la meva muntanyeta del “Cerro”Aillos.
Ufff, que nervis, un trosset de cotxe i en uns minuts ja em estava aparcant molt a prop del Cortijo Matacuras desde a la sortida.
Quina LLUM ...i quin dia de BON matí, em surto del cotxe i mentre que s'anessin dels nervis de dintre, dons de res... i la de patapumparriba  per aquesta meva muntanya.






El Cerro Aillos










unes mirades del voltant

Muaaaahhhh......
























I uns petonets per al meu poble Alcaudete i el tocar de la terra del Cerro Aillos, d'una meva Muntanya d’il·lusions.















La Pica d'Estats


Una tardor ...
Hola Jose (tlfon) ... que vols anar a pujar a la Pica d'Estats ??

Val Jose.... Que m'apunto.... I a veure si tenim bons dies..... 


- Explico, resulta que uns mesos passats, vaig tenir uns "petits problemes" de la meva "caparró" i algunes coses que s’han quedat,  que i farem....i la i deia és de continuar, de intentar i sobretot de tornar a tenir, de les meves "Muntanyes d'il·lusions".





Vingaaaa ... .Uns dies després el Jose i jo, ja hi teníem el dia 11 de setembre de tarda (tindríem uns bons dies de temps) i arribem a l’aparcament de la Molinassa (Ref,Vallferrera). Fem un repàs, i ha pujar amb les motxilles plenes, fins al lloc per a dormir a l'Estany de la Pica d'Estats.

















Pipipipi....pipipipi.......
El despertador 12 de set ....

Un bon dia Jose.....  I jo,
per cridar a la Pica d’Estats
“Patapummmparriba”


Unas miradas desde la Pica.


Jejejej.......Un bé, que feia temps.........

 
I un mal, que em va costar de la baixada...
Peró???  Per a les properes.....




la Nala

Com feia molt de temps de sempre, m'agradaven de tenir a uns animals al costat de la meva vida i la idea de que viurem be, perquè continuïn de la seva vida de gaudir.

Buscant, mirant pel google i al final ...... un Golden Retriever, una gossa guapiiiisima !!!  i nascuda aquest any del 14 per l’agost. Els seus pares, no podien tenir a la seva filla (i germans) al seu lloc de la família i problemes de la seva casa, però en fi. Una idea de sort per mi i una per la Nala, un muaaahhh ... una guaguauuu ... i cap a nostra casa.