El dijous 12-07-2012 sortim en Jordi i jo cap als Alps francesos, en concret al parc nacional del Ecrins per intentar pujar al DOMÊ DE NEIGE 4015mts. Tenim moltes ganes i la meteo es bona.
Que, que? que he confós el títol amb la muntanya. Ara us explico.
Sortim de Vic cap a les 3 de la tarda i després de quasi 10 hores ( amb parades a berenar i sopar)
Arribem a l'aparcament del refugi de Cezanne. Ja de nit i amb un cel super estrellat ens disposem a dormir desitjosos de que arribi l’endemà per poder veure tot el que la foscor ens amaga.
Un suau tintineig em desperta, miro per una petita escletxa de la finestra de la furgo i PLOU!!! . Però, no hauria d’haver un sol radiant??????
En Jordi i jo, aprofitem per despertar-nos a poc a poc tot esperant que passi aquest núvol.
Ja fa massa estona que dura, hem esmorzat i encara persisteix el tintineig, així que decidim sortir de la furgo i anar a veure si al refugi hi ha la previsió del temps.
Ja fa massa estona que dura, hem esmorzat i encara persisteix el tintineig, així que decidim sortir de la furgo i anar a veure si al refugi hi ha la previsió del temps.
Vaja sorpresa!! Tot a canviat, baixada en picat de les temperatures, pluja i vent fort en alçada. "OSEA" res a veure amb les previsions vistes a casa (GRÀCIES METEOFRANCE).
 |
| Ref. de Cezanne |
 |
| Una vista als últims xeracs de le glacier blanc |
Que fem, que fem.......Decidim marxar cap al PIRI. I que SANT METEO ens acompanyi. Pel camí sospesem les opcions i decidim anar a la vall de l'alt Gallego a intentar pujar el BALAITOUS per la gran diagonal i de pas treure’ns una espineta que teníem clavada feia temps.
900 km mes tard...... Arribem (un altre cop de nit) a l'aparcament de l'embassament de la Sarra i a dormir.
Bon dia!! molt bon dia. Ja es dissabte i mentre esmorzem els pocs núvols matiners que ens acompanyàvem, desapareixem per deixar pas a un cel clar i assolellat. Motxilles apunt i cap amunt.
Com que no teníem previst aquest cim, sortim cap amunt sense cap mapa, ni trak, ni ressenya , ni "na de na", com serà?.
D'entrada el camí no te cap pèrdua, anar seguint el GR11 fins el desviament als ibons d'Arriel, després anar seguint les fites per terreny tarterós fins aquets.
Es al Ibon alt d'Arriel on ens despistem, hi han fites a esquerra i dreta i ens prenem una estona a esbrinar el camí. Pensant que la muntanya que tenim al davant es el nostre destí (mes tard ens adonaríem que era el pic de Palas),
Agafem les fites de l'esquerra i comencem a pujar per un camí cada cop mes definit. Al cap d'una estona ens girem i veiem el Balaitous al darrera nostre (ufff...anem en sentit contrari) Però al menys des d'aquí (quasi al coll de Arreoulit) podem veure ben definit el camí que enfila cap al Balaitous.
Tornem a baixar fins l’Ibon i aquest cop agafem les fites de la dreta (ara si que anem be). El camí, a estones evident a estones no, s’enfila per tarteres i Ibons fins al “ abrigo Michaud” al peu de la gran diagonal.
Ara ja només uns 400mts de grimpada ens hi separen del cim, ens posem el casc, guardem els bastons i mans a l’obra.
La grimpada al principi fàcil, es va tornant cada vegada mes dreta i aèria i el terreny es cada cop mes inestable (molta pedra solta), s’ha de vigilar on t’agafes i on poses els peus, però no deixa de ser còmoda.
De cop i volta surts de l’última xemeneia i apa!!! Si tenim el cim a tocar.
 |
| Panoramica desde els ibons d'Arriel (al fons el Balaitous) |
 |
| Pic de Palas |
 |
| Pic d'Arriel |
 |
| Ibon d'Arriel baix |
Tornem a baixar fins l’Ibon i aquest cop agafem les fites de la dreta (ara si que anem be). El camí, a estones evident a estones no, s’enfila per tarteres i Ibons fins al “ abrigo Michaud” al peu de la gran diagonal.
 |
| Pujant cap al estany gelat i el abrigo Michaud |
 | ||||||||
| D'allà venim (ibons d'Arriel) |
 |
| Estany gelat |
 |
| Abrigo Michaud |
Ara ja només uns 400mts de grimpada ens hi separen del cim, ens posem el casc, guardem els bastons i mans a l’obra.
La grimpada al principi fàcil, es va tornant cada vegada mes dreta i aèria i el terreny es cada cop mes inestable (molta pedra solta), s’ha de vigilar on t’agafes i on poses els peus, però no deixa de ser còmoda.
 |
| Arribant al cim |
Una bona abraçada amb el meu company Jordi ens hi situa allà on som: AL CIM.
 |
| Unes quantes fotos per rememorar i a gaudir del paisatge, 360ºespectaculars. |
A dalt coincidim amb una altra parella de muntanyencs que baixaran per la bretxa Latour, així que decidim acostar-nos fins la bretxa a veure com està per desgrimpar. Mentre marxen cap a la bretxa en Jordi i el parell, aprofito per romandre una estona al cim tot sol.
Avui fa 5 anys que em va deixar una persona molt especial i he volgut fer-li un petit homenatge recordant tal com era. Una gran lliçó de força i esperança que em va fer veure la vida d’una altra manera “ GRÀCIES PER LATEVA EMPENTA”.
En un tres i no res, ens plantem a la bretxa que ens la mirem i la remirem i UFF..al final decidim que hi ha molta timba per baixar a pel , no portem corda i arribar a la 1ª clavilla......Doncs res, volta amunt.
Tornem a remuntar fins el cim i baixem per la gran diagonal tot xino xano tot desfent el camí depujada.
Tornem a remuntar fins el cim i baixem per la gran diagonal tot xino xano tot desfent el camí depujada.
En total quasi 15 hores de patejada amb aturades, perdudes i altres. Però amb un pes menys: Ens hem arrencat una gran espineta.
PATAPUMPARRIBA!!!!!!
