dilluns, 21 d’octubre del 2013

Pics de Culfredas



Pics Culfredas   NW 3021- Cr 3027 i NE 3032mt (20-07-2013).

Després d’un intent fallit  de trobar-nos per fer alta muntanya amb alguns companys del Foro de Mendiak.net, al final o aconseguim amb aquets cims. Ja havíem coincidit amb alguna KDD del foro al Montsant i a Montserrat, però teníem ganes de pujar a algun cim plegats al PIRI.
Uns 3000’s fàcils i que ens permetessin gaudir d’un bon dia de muntanya plegats? Doncs els Culfredas complien perfectament amb el perfil.
Així que després de uns quants missatges cibernautes, quedem per trobar-nos el divendres al ref. De Tabernés (que seria el punt d’inici de l’ascensió) per intentar si St. Meteo ens ho permetia, pujar el dissabte a aquets pics.
Arribo a Pla de Tabernés al voltant de quarts d’onze de la nit i ostres!!! El refugi està ple de gom a gom (res a veure a quan vàrem estar amb l’Angel ara fa 3 setmanes) i fins i tot a fora amb tendes o fent bivac. Tot i això no em costa gaire trobar aquets companys que em reben amb els braços oberts a peu de cotxe, aquets son en Miquel (MACC) al foro i la seva dona Conchi i en Jose amb la seva dona i la seva germana, Mª José i Susana.
Parlem una bona estona mentre em cruspeixo una magnífica coca de vidre que a preparat la Conchi per a la ocasió i la tiro avall amb un excel·lent xupito d’herbes fins que ens adonem de l’hora que es i que em de matinar. Doncs cap el sac!!
Tot i que no he dormit gaire bé, avui no faig el ronso i puntualment a les 6:00 ja comencem el ritual, un pipi, recollir, esmorzar, equipar-nos.......sense pausa però sense presses, que avui el que importa es gaudir dels moments.
El camí travessa el prat, creua la riera i s’enfila una mica pel bosc per continuar planejant al costat de la riera (Cinqueta de la Pez) fins arribar al Vado de Biadós on trobem el nostre desviament (Puerto de la Madera).

Arribant al Vado de Biadós.

Les primeres rampes.







































La natura és savia i sap que em de descansar de tant en tant.






















A partir d’aquí, el camí guanya desnivell molt ràpidament a través del bosc, obligant-nos a omplir les motxilles de roba, fins que arribem a uns prats alpins farcits de Nerets que ens regalen unes vistes espectaculars,  Posets, Bachimala i els nostres objectius: Els pics de Culfredas.



Miquel, Conchi i Susana amb les mirades fixades a l'impressionat Posets.


En miquel, em fà aquesta foto tan txula amb els Culfredas.


El Sol, comença a escalfar els Culfredas.
A partir d’aquí, la pujada va perdent força i amb el camí tant marcat, ens permet gaudir de la conversa entre foto i foto. Tant, que quasi sense adonar-nos ens plantem al Puerto de la Madera on fem una petita parada a endreçar les motxilles i agafar forces amb unes quantes galetes.


Planejant cap el port de la Madera entre camps de Nerets.

Arribant al Port de la Madera.

Uaaaahhhhh (badall). Quin dia porto, només faig que badallar i a mes no vaig al 100%. Els hi demano disculpes, no és que m’avorreixi, es que tinc son i els explico que no he dormit gaire bé.
La sobredosis de sucre del suc de préssec i les galetes sembla que han fet efecte.  Patapumparriba!! Primer un llarg flanqueig ens deixa a la base del Pic de Cauarère (2900mts) el qual haurem de trepitjar abans, per continuar per la carena cap els nostres 3000’s



Deixem enrera el port, on sembla que algú s'hi ha passat força estona.


Flanqueig cap el Caurère.


En Jose ja ha arribat al cim del Cauarère.





















Ara, arribo jo.


















Ara, Mª José i Susana.





















I per últim, en Miquel i la Conchi.





















El Cauarère, ofereix unes grans vistes cap el Mont perdut, Vignemale, etc...
Amb tot l'equip reagrupat de nou, ens dirigim cap els Culfredas que ja son a tocar.

Aquesta carena, no te cap mena de dificultat per muntanyencs que estiguin acostumats a fer petites grimpades i l’únic pas remarcable, es el pas d’una petita congesta amb bastant pati que aguanta fins ben entrat l’estiu i que a l’hivern s’ha d’assegurar (grampons, piolet i corda per anar bé). Passat això, els Culfredas van caient un després de l’altre (SW 3031, CENTRAL 3034, NE 3032).



Petita cresta que es pot salvar per sota "pero la cabra tira al monte"
El que queda de la congesta per aquestes dates.
En Miquel em va apretant  perquè no m'adormi. Jejej...
























































I l'equip de noies apunt d'arribar a l'últim del Culfredas.





















Cim del Culfreda NE i tot l'equip irradiant felicitat pel hat-trick aconseguit.


Mirada enrera als 3 Culfredas.





















En Miquel contemplant el Bachimala, a l'altre costat de la vall de la Pez.





















I jo, intentant trobar el camí que vaig fer fa tres setmanes.





















I en Jose que també s'apunta i deixa las noies garlant.





















Tornem enrera, però haurem de fer parada a fer-nos les fotos als altres cims.





















Culfreda Central. (foto del blog d'en Miquel)




















Culfreda SW.
I amb la feina feta....Patapumpabajo.





















Gaudint d'aquestes vistes tant espctaculars.





















I aquestes!!





















Una última mirada enrera als Culfredas, que avui ens an donat tant.
 
Amb aquets 3000’s al sac, comença la ronda de felicitacions i com no, les fotos de cim, o mes aviat de cims.
Per la tornada, hi ha varies possibilitats, però ens estimen més desfer el camí de pujada i així xino-xano arribem al Pla de Tabernés, on ens espera un petit refrigeri abans de l’homenatge que ens fotrem a Casa Ruché al poble de Plan ( molt recomanable).
Aquesta ascensió a estat una experiència molt maca, l’entorn  i la companya d’aquets nous  amics, a fet que gaudíssim il·lusionats d’un gran dia de muntanya, o sigui, que de ben segur que hi tornarem.




Salut.

Fins la propera.







divendres, 4 d’octubre del 2013

Pic de Balandrau.



Balandrau (5-7-2013).


Aquest any, la colla de nois de la casa ens em marcat com a objectiu el Pic de Balandrau per portar a terme la ja clàsica sortida anual a la muntanya. Aquest cim amb només 2585mt, es un magnífic mirador de les valls de Ter-Freser. 
Per poder pujar amb els nens sense presses, varem marxar de casa el dia abans per fer nit al camping de Vilallonga de Ter, on arribem  a mitja tarda i així tenir temps de sobres per parar la tenda, donar un volt pel camping, fer el sopar e inclús fer unes partidetes al Rummy abans d’anar a dormir.

2 segons??


Aprofitant el wifi.


Quin gran invent, els sobres preparats!!


Bona niiiiiittt.



Al matí ens llevem amb un dia fantàstic ( tot fa pensar que gaudirem d’un gran dia de muntanya), esmorçem amb tranquilitat i preparem les que seran les nostres armes per conquerir el cim, sucs de fruites per fer baixar els bollos de xocolata ( que no falti el sucre), entrepans de cansalada, bossa de patates i carmanyola carregada de cireres de postres. Amb tot l’equip apunt, sortim del camping en direcció a Tregurà, on agafarem la pista forestal que và fins a Ribes de Freser (falta molt? ). Doncs no, en poca estona arribem al punt d’inici de la nostra ruta (petita pista on hi ha una barrera que tanca el pas a vehicles i on trobem un pal indicador), deixem el cotxe, ens posem les botes, agafem la motxilla i cap amunt.

El pal indicador on comença la nostra ruta.

El camí transcorre pràcticament tot per pista, encara que aquesta es va des-dibuixant a mesura que anem pujant. Primer passarem per la Collada del Castell dels Moros on ja veiem el nostre objectiu ( el Balandrau) i a mes tota la carena que va desde el Pic de Fontlletera fins els Pics de Pastuira i el Grà de Fajol. 

Castell dels Moros.

L'Albert senyala el nostre objectiu.

Agrupació vacuna a la collada del Castell dels Moros.

A siiii, a veure qui es mes bestia.

Anem deixant enrera el Castell.

Aquesta anava sola tot fent muuus.

Paradeta a gaudir del paissatge.

Que s'ho val!!

Com per ficar el nàs a olorar-la.







































































































































Xino-xano arribem poc desprès a la Collada de Fontlletera, per continuar per la Font-lletera, la Font dels Isards i fins al Coll dels Tres Pics. Quan arribem al Coll dels Tres Pics les vistes sen’s obren a les comes de Freser i de la Vaca amb tots els pics que les envolten, desde el Pic de Torreneules fins al Pic de Bastiments (impressionant).


El pic de Fontlletera i la seva font, ens regala aquesta foto.

Arribant al coll dels Tres Pics.


Coll dels Tres Pics. (Valls del Freser i de la Vaca, Bastiments, Infern, etc...)

Patapumparriba.

Desprès de uns quans Ualaaaas!! Girem cap a l’esquerra per anar a seguir un corriol amb algunes fites que a poc a poc van guanyant metres, mentres voregem el Pic dels Tres Pics i que ens deixa a la Cota 2500, ja nomès ens falta un saltet de 85mt per assolir el nostre objectiu. Motivats per la pròximitat en un pin-pan els nens es planten a dalt del Balandrau ( Quina empenta!! M’han deixat tirat treien la llengua) però com que no poden anar mes amunt i el que porta els bocates soc jo. Jejej...

El corriol no te perduda.

Flanquejant el Pic dels Tres Pics. ( Al darrera la carena des de el Fontlletera fins al Patuira)

Ja arribem.

L'útima pujadeta.

Ja hi som.

Ja som al Cim!! Moltes abraçades i molts petons que això s’ha de celebrar i com no, a fer les fotos de cim.
Al cim, gaudim una bona estona il·lusionats d’aquest paisatge mentres buidem la motxilla i omplim la panxa.


Foto de Cim.


Més fotos de Cim.


Grans vistes cap els Puigmals.


Grans vistes!!!!!
I gran habituallament mentres gaudim de les vistes.

Però com que una muntanya no es conquereix fins que arribes a baix, ara toca baixar. La tornada la fem per la carena que baixa pel Serrat de Granollers on a la cota 2300 + o – girem cap a l’esquerra per anar a trobar el pont de la pista forestal de Ribes-Tregurà que salva el torrent de Fontlletera i d’aquí per la pista fins al punt d’inici d’aquesta magnífica excursió.

Ens despedim del Balandrau.

I tirem avall pel dret.

D'allà dalt venim.

Cabana de Fontlletera.

Balandrau i Fontlletera. (fins una altra)

Després de sopar anem a donar un volt pel poble de Vilallonga.

A menjar un geladet, que ens se l'hem guanyat.


I ara a pensar en el pròxim objectiu per l'any que ve.

Adeeeeu!!!!