Les propostes de sortides eren molt diverses, tot depenia del temps del que disposàvem. Una matinal o tarda a pujar petits cims, sortides de tot un dia al Pirineus més pròxim, matinant mentre ens trèiem la son de les orelles dins del cotxe i tornant al vespre, trinxats de cansansi i fotent cops de cap a cada revolt, però sempre amb el regust d'una jornada plena d’emocions, fins i tot sortides de varis dies a pics més importants com ara l’Aneto, Posets, Maladeta, Perdiguero, etc...Aquestes son les pitjors!! I no ho dic per la “matxacada”, si no pels nervis previs a la sortida. El telèfon no para, que si que farà el temps, que si refugi o tenda, que si caldrà això o allò, total! Que al final sempre marxem carregats com rucs i el temps que faci el que hagi de fer i ja improvisarem.
Amb més o menys èxits anem fem cims, tot i que més d’un l’hem hagut de repetir en varies ocasions ja sigui per qüestions climàtiques o perquè el itinerari estava per sobre del nostre nivell muntanyenc i com sempre s’ha dit, val més una retirada a temps, que la muntanya sempre serà allà i si la vida ens tracta mitjanament bé, ja hi tornarem!!(Però com punxen aquestes espines).
