dissabte, 17 de juliol del 2010

TOUBKAL

El passat dijous 27 de maig, en Miki, en Mia, en Jordi i Jo mateix, sortim de l’aeroport de Girona cap a Marrakesh. L’objectiu: Pujar una sèrie de pics per sobre dels 4000mts a la zona de l’alt Atlas (Toubkal inclòs).

Arribem a l’aeroport de Marrakesh on ja ens espera l’Abdulah amb el seu taxi (Mercedes) atrotinat per portar-nos fins al poble de Imlil (1740mts). Pel camí se’ns fa fosc i a mesura que ens endinsem cap a l’interior del Marroc, els sentits se’m disparen amb les olors de poble i camp, hi ha quelcom que em recorda la meva infantesa i tot fa preveure que serà una experiència plena de sensacions inoblidables.

Arribem a Imlil cap a les 9 tocades, en concret al ref. del C.A.F. allà ens espera l’Abdul (encarregat del ref. i millor comerciant) que ens prepara el sopar i aprofita per vendre els seus serveis. Arribats a un acord (desprès de l’obligat regateig) ja tenim muntada tota la logística de l’excursió, fins i tot un cuiner que ens va cuidar com pollets.

L’endemà divendres, ens aixequem il·lusionats per veure tot allò que la foscor ens havia amagat la nit anterior.




Esmorzem i mentre esperem el nostre 4x4 amb cua i orelles que ens a de portar les motxilles fins al ref. de dalt, sortim a fer una passejada pel poble a estirar una mica les cames.



Al cap d’una estona, ja veiem la mula aparcada al davant del refugi i després de les presentacions amb l’Omar (el seu conductor), carreguem i cap amunt. Pel davant 4 hores de treking fins el ref. Nelther (3207mts) .









Això de caminar sense gaire pes a l’esquena, és tot un luxe que ens permet gaudir encara més del paisatge. Pel camí passem pel costat d’Aremd, bonic poble enfilat a la muntanya i amb un minaret impressionat i fem parada per refrescar-nos i prendre un te a Sidi Chammharouch ( lloc sant de la tribu Mizane, que es la població autòctona d’aquesta vall ).







AREMD.








SIDI CHAMMHAROUCH








Arribem alrefugi, on ja ens espera l’Ibrahim (el nostre cuiner) amb un gran dinar i magnífic te. Després d’això lo ideal es trobar alguna terrasseta de pedra on poder-te estirar una bona estona (migdiada inclosa) Així que enfilem uns quants metres per sobre del refugi fins a trobar-la.

Son aquets moments de relax, els que realment et fan gaudir de la muntanya, sense presses, pots contemplar minuciosament cada detall de tot el que passa al teu voltant i gaudir-lo compartint amb els teus companys, cada nova descoberta.






El dissabte, no sona ni el despertador, fa estona que els meus companys volten per l’habitació, el Toubkal ja ens espera i ens contamina amb la seva impaciència, però no tenim pressa, tenim moltes hores de llum i ens podem permetre fer-nos els interessants.






Cap a 2/4 de 9 sortim del ref. i amb tranquil·litat enfilem les primeres rampes fins el que seria el coll petit d’un immens embut que forma la vall que baixa del Toubkal ( Ikhibi sud ). Arribant al voltant dels 3800mts deixem la via normal fins al coll del Toubkal i agafem una clara canal de neu a la dreta que ens porta directes al seu germà petit Toubkal W (4030mts).






Ja tenim el primer 4000 del dia i també el primer 4000 que trepitgem tots quatre companys plegats, fem la foto i cap el germà gran.








Encarem de dret la cresta que ens porta cap el coll del Toubkal, arribem i ara si!! poc a poc anem pujant la gran pala que amb unes quantes ziga-zagues ens porta al cim del Toubkal (4167mts) que coronat per una gran piràmide de ferro ens dona la benvinguda i ens hi situa al punt més alt de la serralada de l’Atlas.











Després de les abraçades amb els companys, les fotos i les emocions a flor de pell, el Toubkal ens regala una bona estona d’il·lusions.


Ja que som per aquí, aprofitem per anar a veure al seu company, el pic d’Imouzzer (4010mts), però la fortuna fa que ens equivoquem de porta i anem a picar al pic Tibheirine OR. (3870mts).






Aquí sense trak i amb el gps fet un embolic amb les alçades, acabem tornant a desfer el camí per tornar a pujar al que ara si que estem convençuts es l’Imouzzer.






Donem per acabada la feina i tornem per aquesta mateixa vall ( Ikhibi nord ), que sense perduda ens deixa uns metres per sota del refugi, on ja ens espera l’Ibrahim amb un deliciós te i galetes.












L'IBRAHIM I LES SEVES OBRES D'ART




El total de la jornada: unes 7 hores de camí ( parades incloses ), tres pics de més de 4000mts i un pic recreatiu de regal.


El diumenge, son 2/4 de 6 quan sona el despertador, avui si que ens posem les piles i ben carregades doncs tenim molta feina pel davant: dos pics de mes de 4000mts ( el Ras-n-Ouanoukrim i el Timesguida ), tornar al ref. a carregar les motxilles, desfer el treking de divendres fins Imlil i tornar cap a Marrakesh. UFFF!!!A ¼ de 7, ja estem pujant en direcció al coll d’Ouagane ( 3735mts)











Un cop arribats hem de girar a l’oest i encarar la cresta ( algun pas de IIº ) per la qual arribem a un plató ampli on pots decidir si primer vas a un pic o a l’altre ( més tard ens varem adonar que havíem errat l’elecció), nosaltres continuem seguint la línia de la muntanya i arribem primer al Ras-n-Ouanoukrim (4083mts) i amb el temps just per fer la foto, ens dirigim al Timesguida (4088mts) on s’arriba en un plis-plas. Aquí si que ens permetem la llicencia de descansar una mica (anem molt be de temps) i gaudir del moment doncs es l’últim dels objectius que ens havíem fixat.

















La tornada per la ruta que ens havíem inventat (mea culpa), fent un flanqueig per la cara oest del Ras no era gaire viable, hi havien uns penjats que dificultaven una mica el pas, així doncs ens veiem obligats a tornar a passar per sobre del Ras i anar a buscar la canal central per poder baixar, aquí ens hem de posar els grampons però la neu no estava per tirar coets, així que a poc a poc amb alguna patinada i fent servir l’estil tobogan arribem a la cruïlla amb la vall que baixa del coll d’Ouagane i que havíem fet servir a la pujada.



A la nit mentre sopem al ben mig de la plaça Djemaa el fna de Marrakesh, cansats, envoltats de fum de les brases i el so de les darbuka, cap dels quatre parlem del TOUBKAL, però crec que tots tenim la sensació que ens emportem una mica d’ELL.



























Diapositives. ( punxa AQUÍ )