Pics de Culfredas

Pics Culfredas   NW 3021- Cr 3027 i NE 3032mt (20-07-2013).

Després d’un intent fallit  de trobar-nos per fer alta muntanya amb alguns companys del Foro de Mendiak.net, al final o aconseguim amb aquets cims. Ja havíem coincidit amb alguna KDD del foro al Montsant i a Montserrat, però teníem ganes de pujar a algun cim plegats al PIRI.

Uns 3000’s fàcils i que ens permetessin gaudir d’un bon dia de muntanya plegats? Doncs els Culfredas complien perfectament amb el perfil.

Així que després de uns quants missatges cibernautes, quedem per trobar-nos el divendres al ref. De Tabernés (que seria el punt d’inici de l’ascensió) per intentar si St. Meteo ens ho permetia, pujar el dissabte a aquets pics.

Arribo a Pla de Tabernés al voltant de quarts d’onze de la nit i ostres!!! El refugi està ple de gom a gom (res a veure a quan vàrem estar amb l’Angel ara fa 3 setmanes) i fins i tot a fora amb tendes o fent bivac. Tot i això no em costa gaire trobar aquets companys que em reben amb els braços oberts a peu de cotxe, aquets son en Miquel (MACC) al foro i la seva dona Conchi i en Jose amb la seva dona i la seva germana, Mª José i Susana.

Parlem una bona estona mentre em cruspeixo una magnífica coca de vidre que a preparat la Conchi per a la ocasió i la tiro avall amb un excel·lent xupito d’herbes fins que ens adonem de l’hora que es i que em de matinar. Doncs cap el sac!!

Tot i que no he dormit gaire bé, avui no faig el ronso i puntualment a les 6:00 ja comencem el ritual, un pipi, recollir, esmorzar, equipar-nos.......sense pausa però sense presses, que avui el que importa es gaudir dels moments.

El camí travessa el prat, creua la riera i s’enfila una mica pel bosc per continuar planejant al costat de la riera (Cinqueta de la Pez) fins arribar al Vado de Biadós on trobem el nostre desviament (Puerto de la Madera).

Arribant al Vado de Biadós.

Les primeres rampes.

La natura és savia i sap que em de descansar de tant en tant.

A partir d’aquí, el camí guanya desnivell molt ràpidament a través del bosc, obligant-nos a omplir les motxilles de roba, fins que arribem a uns prats alpins farcits de Nerets que ens regalen unes vistes espectaculars,  Posets, Bachimala i els nostres objectius: Els pics de Culfredas.

Miquel, Conchi i Susana amb les mirades fixades a l'impressionat Posets.

En miquel, em fà aquesta foto tan txula amb els Culfredas.

El Sol, comença a escalfar els Culfredas.

A partir d’aquí, la pujada va perdent força i amb el camí tant marcat, ens permet gaudir de la conversa entre foto i foto. Tant, que quasi sense adonar-nos ens plantem al Puerto de la Madera on fem una petita parada a endreçar les motxilles i agafar forces amb unes quantes galetes.

Planejant cap el port de la Madera entre camps de Nerets.

Arribant al Port de la Madera.

Uaaaahhhhh (badall). Quin dia porto, només faig que badallar i a mes no vaig al 100%. Els hi demano disculpes, no és que m’avorreixi, es que tinc son i els explico que no he dormit gaire bé.

La sobredosis de sucre del suc de préssec i les galetes sembla que han fet efecte.  Patapumparriba!! Primer un llarg flanqueig ens deixa a la base del Pic de Cauarère (2900mts) el qual haurem de trepitjar abans, per continuar per la carena cap els nostres 3000’s. 

Deixem enrera el port, on sembla que algú s'hi ha passat força estona.

Flanqueig cap el Caurère.

En Jose ja ha arribat al cim del Cauarère.

Ara, arribo jo.

Ara, Mª José i Susana.

I per últim, en Miquel i la Conchi.

El Cauarère, ofereix unes grans vistes cap el Mont perdut, Vignemale, etc...

Amb tot l'equip reagrupat de nou, ens dirigim cap els Culfredas que ja son a tocar.

Aquesta carena, no te cap mena de dificultat per muntanyencs que estiguin acostumats a fer petites grimpades i l’únic pas remarcable, es el pas d’una petita congesta amb bastant pati que aguanta fins ben entrat l’estiu i que a l’hivern s’ha d’assegurar (grampons, piolet i corda per anar bé). Passat això, els Culfredas van caient un després de l’altre (SW 3031, CENTRAL 3034, NE 3032).

Petita cresta que es pot salvar per sota "pero la cabra tira al monte"

El que queda de la congesta per aquestes dates.

En Miquel em va apretant  perquè no m'adormi. Jejej...

I l'equip de noies apunt d'arribar a l'últim del Culfredas.

Cim del Culfreda NE i tot l'equip irradiant felicitat pel hat-trick aconseguit.

Mirada enrera als 3 Culfredas.

En Miquel contemplant el Bachimala, a l'altre costat de la vall de la Pez.

I jo, intentant trobar el camí que vaig fer fa tres setmanes.

I en Jose que també s'apunta i deixa las noies garlant.

Tornem enrera, però haurem de fer parada a fer-nos les fotos als altres cims.

Culfreda Central. (foto del blog d'en Miquel)

Culfreda SW.

I amb la feina feta....Patapumpabajo.

Gaudint d'aquestes vistes tant espctaculars.

I aquestes!!

Una última mirada enrera als Culfredas, que avui ens an donat tant.

 
Amb aquets 3000’s al sac, comença la ronda de felicitacions i com no, les fotos de cim, o mes aviat de cims.

Per la tornada, hi ha varies possibilitats, però ens estimen més desfer el camí de pujada i així xino-xano arribem al Pla de Tabernés, on ens espera un petit refrigeri abans de l’homenatge que ens fotrem a Casa Ruché al poble de Plan ( molt recomanable).

Aquesta ascensió a estat una experiència molt maca, l’entorn  i la companya d’aquets nous  amics, a fet que gaudíssim il·lusionats d’un gran dia de muntanya, o sigui, que de ben segur que hi tornarem.

Salut.

Fins la propera.