ELS ORIGENS

Tal dia de fa uns quants anys al parc de sota casa amb els nens ( l’Albert i l’Eloi ), tot fent vida social de barri i mentre empenyia el gronxador:

-Vale!! Quin dia quedem?.

- Més fort papa!!. – criden a l’hora en Pau i l’Eloi.

Un altre dia l’amiga de l’Eva:

-així que aneu a caminar a la muntanya?.-diu l’Anna.

-Ostres!! a en MIA, potser també li agradaria, us fa res que li digui?.

- No dona, no, diga-li, i si coneix algú altre, que també vingui.

Així vàrem quedar per fer una raquetada, en MIKI ( futur fundador de “bufones sin fronteras” ), en MIA ( perruquer mediàtic amb presses, tant, que ara li ha donat per fer maratons ), en JORDI ( “BENI pels amics”, bon muntanyenc i millor persona, ah!! i molt, molt previsor) i JO ( que no hem definiré, “queda lleig”). Sortida de Queralbs per la coma de vaca, cap el Torreneules, Nuria i arribada a Queralbs.

El temps no va acompanyar gaire, “gens”, i ens vàrem trobar envoltats pel terrible fenòmen del torb. Vàrem patir de valent i ja pensava que no tornaríem a fer cap més sortida plegats després d’aquella primera experiència, però coses de la vida, perquè devíem quedar “tocats pel torb” encara ens va unir més. Des d’aquell dia les sortides a la muntanya van ser més freqüents i a cada cim ens consolidàvem més com amics.