PEDRA-MÀGIC

Pedra-màgic!! ( 08/01/2014)

El Pedraforca es una d’aquelles muntanyes que mai no et deixa indiferent, te’l miris per on te’l miris és màgic i comparable amb el barret del mag del qual pot sortir qualsevol cosa, deu ser per això que m’agrada tant i per això, que he pujat tantes vegades.  

Doncs avui no ha estat una excepció, el fet de ser dia laboral m’ha permès gaudir d’aquesta muntanya amb tota la seva essència i soledat, a més a més el seu barret m’ha anat sorprenent a cada pas regalant-me un munt de sensacions i il·lusions.

Bé, anem per feina!! Com que el Pedra és una muntanya molt coneguda pels muntanyencs dels Països Catalans i la seva via normal, encara més, us deixo el track ( Aquí ) amb una petita variant hivernal (el track segueix el llom de Verdet sense entrar en cap moment a la canal).  I com que sempre va bé recordar-ho, imprescindibles el piolet i els grampons fins a ben entrada la primavera.

Ref. Lluís Estasen (aixó comença a tenir bona pinta)

El coll del Verdet, el primer objectiu i mooolt amunt.

Poc a poc vaig guanyant alçada sota la mirada de la cara nord del Pedra.

Coll i canal del Verdet.

Coll del Verdet, on aprofitaré per fer un mos i recuperar forces

I amb les bateries a tope....

A la recerca de la 1era xemeneia.

Bona traça!! que em permet pujar molt ràpid el 1er tram.

A diferència del Verdet, aquí la neu està molt ben compactada.

Autofoto al mig de la feina.

Mirada enrera a la sortida de la xemeneia. M'ho he passat teta!!

I per davant, el Pollegó superior que te aquesta pinta ( un flan amb nata de neu i pedra ).

Apa ja soc a dalt!! i el dia m'ofereix unes grans vistes cap a la serra del Cadí.

Tossa d'Alp.

I fins al Pirineu Català més occidental.

I com no, la foto de cim!!

I unes quantes més...

Fins que desprès d'una bona estona gaudint d'aquest maravellós paissatge, arriba l'hora de tornar cap a la civilització.

Calderer ,  Pollegó inferior i al fons "mi caaasa"

Una altre sense color ( no se quina m'agrada més ) s'accepten votacions.

I es clar, no podia faltar una cap a la Catalunya central.

L'enforcadura, lloc o segons les llegendes populars diuen que les nits de St. Joan s'arreplegen bruixes i bruixots i baixan volant amb les seves escombres fins als pobles veins a fer malifetes.

Tartera de Gósol.

I a la vessant contraria la tartera de Saldes, per la qual tornaré 

cap el refugi i l'aparcament del mirador de Gressolet per donar

 per acabada aquesta màgica jornada.

Tot marxant encara em veig obligat a parar un moment per fer un últim cop d'ull.
Fins la propera!!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat.........