PICOS DEL INFIERNO (NW / CENTRAL / SE)

Infiernos (31-08-2013).

Les vacances d'estiu s'acaben, però encara ens queda un últim cartutx per gastar o millor dit, per aprofitar, així que amb l’excusa d’anar a passar uns dies de càmping al Pirineu amb els nens, enredo a l'Angel i el seu fill perquè m’acompanyin però, amb la condició que m'havien de deixar mig dia per pujar a algun cim dels voltants. Dit i fet!! S’ha de dir que no em va costar gaire enredar-los doncs ja era un tema del qual ja havíem parlat en alguna ocasió i que tard o d'hora havíem de portar a bon fi.

Bé, amb aquesta idea sortim cap el que seria el nostre camp base per uns dies, el càmping Escarra, situat a la localitat de Escarrilla i que per la seva ubicació en la vall de Tena, ens oferia un ampli ventall de possibilitats , Sallent, Panticosa, Formigal, etc...I un munt de muntanyes per triar de la meva llista de “pendents” però al final els escollits per la ocasió seran els Pics de Infierno i si hi ha temps, algun altre pic dels voltants.

Al càmping, arribem a mitja tarda i així que un cop instal·lats, toca fer el de sempre, fer temps fins a l’hora de sopar, exploració del càmping amb visita a la piscina, un passeig pel poble.......i arribada l’hora: menú de sobre, unes hamburgueses i postres de llauna “rico-rico”, partideta de cartes amb cafè o cacau al gust i cap a dormir que demà toca llevar-se molt, molt d’hora.

A les 4 del matí  l’Angel i jo, sortim de la tenda i ens comencem a posar els ossos ben posats, més o menys seria alguna cosa així: aquest fèmur, on anava? A si. Aquestes costelles, son teves? o meves? Uy, uy, em pots girar aquest omòplat de banda. Mentre que acabem aquesta laboriosa feina, el cafè ja fa xup-xup i la motxilla acaba d’estar a punt, quatre xarrupets a aquest líquid fosc i calentó amb alguna galeta fa que ens posem les piles i de puntetes per no despertar als nens, marxem del càmping cap a Baños de Panticosa punt d’inici d’aquesta ascensió.

Bé, ara es quan toca fer menció especial a l’Angel per la matinada que li vaig fer fer i per fer-me de taxi a aquelles hores i per entretenir els nens tot el matí i per venir-me a recollir a la tornada i per......total, que si no fos per ell aquesta ascensió no hauria estat possible, així que: Gráciaaaassss!!!!

-Hasta dentro de un rato Angel...

Son les 5 del matí quan les meves passes cerquen en la foscor de la nit el camí que m’ha de portar al cim d’aquets bonics pics.

El camí que puja de Baños fins el coll de Pondiellos no te cap problema, pujar i pujar per terreny molt marcat i amb moltes fites, un cop al coll, vorejo els idílics Ibons de Pondiellos pel cantó dret fins trobar l’esperó que baixa directe de l’Infierno NW i cap amunt!! un parell de ziga-zagues i em deixa a plena aresta (fàcil) que em porta directe al primer de la trilogia, l’Infierno NW (3073mts) un cop a dalt, el pas cap al l’Infierno Central (3082mts) i l’Infierno SE (3076mts), no és res més que un agradable passeig per les alçades. La meva intenció era continuar cap al Pic d’Arnales baixant per un seguit de grades entre l’Infierno Central i l’Infierno SE  però el final d’aquestes grades (tot i ser finals d’agost) s’acabava en una congesta de neu amb bastant pendent i jo no anava preparat per la ocasió, per tant....avui toca desfer el camí de pujada i deixar l’Arnales per una altre ocasió.

Possiblement aquesta ruta es podria considerar com la més fàcil per accedir a aquets pics i vaig trobar molt estrany que sigui una ruta tan poc referenciada doncs no hi ha cap mena de dificultat tècnica, això si, com sempre no val badar i no s’ha de tenir vertigen, incís especial al pas de la “marmolera” (bastant aeri) entre l’Infierno NW i el Central el qual no es recomanable en dies de fort vent.

Bé, no m’embolico més i us deixo el track (AQUÍ) i unes fotos de la ruta.

Albada.

 

Com m'agraden aquestes hores quan la llum comença a donar relleu!!!

I el sol sembla que encegui els cims de les muntanyes.

Coll de Pondiellos on m'espera una gran sorpresa.

 

Aquest magnífic mirador cap al Midi amb els Ibons de Pondiellos en primer terme.

I ja ficat en plena aresta, les vistes s'amplien cap el cantó de Formigal.

Garmo blanco, Balaitous.

Arribat a aquest punt de la aresta, el camí
coincideix amb la via que ve dels Ibons blaus

Una altre ullada cap el Midi d'Ossau.

Garmo negro, Algas, Argualas (fins aviat).

Detall de l'aresta Oest per la qual he pujat.

 

Quasi arribant al primer pic, apareixen els Ibons Blaus.

Picos de los Infiernos!!

Cim de l'Infierno NW (3073mts).

 

Cim de l'Infierno Central (3082mts)

I cim de l'Infierno SE (3076mts).

 

Mirada enrera des de l'Infierno SE i detall de la marmolera.

I a l'impressionant massís del Balaitous al qual se'n van totes les mirades.

 

Amb la feina gran feta, faig un merescut descans per carregar les piles de l'ànima.

Just al costat del coll de Pondiellos es troba aquest bivac a tenir en compte.

1200mts de desnivell directe fins a Baños des de el coll , es fa llarg de piiiiiiiii....
i més quan penses amb la cervesseta ben freda que t'espera a baix.

 

I la foto contraria,
Una zona molt maca a la qual hauré de tornar tard o d'hora
doncs m'he deixat un pilot excuses per tornar-hi, jejej...
però a la que avui li he arrencat 3 tresmils pel sac.

Fins la propera amics!!