Muntanyes d'il·lusions: Pic de Balandrau.

Balandrau (5-7-2013).

Aquest any, la colla de nois de la casa ens em marcat com a objectiu el Pic de Balandrau per portar a terme la ja clàsica sortida anual a la muntanya. Aquest cim amb només 2585mt, es un magnífic mirador de les valls de Ter-Freser.
Per poder pujar amb els nens sense presses, varem marxar de casa el dia abans per fer nit al camping de Vilallonga de Ter, on arribem a mitja tarda i així tenir temps de sobres per parar la tenda, donar un volt pel camping, fer el sopar e inclús fer unes partidetes al Rummy abans d’anar a dormir.

2 segons??

Aprofitant el wifi.

Quin gran invent, els sobres preparats!!

Bona niiiiiittt.

Al matí ens llevem amb un dia fantàstic ( tot fa pensar que gaudirem d’un gran dia de muntanya), esmorçem amb tranquilitat i preparem les que seran les nostres armes per conquerir el cim, sucs de fruites per fer baixar els bollos de xocolata ( que no falti el sucre), entrepans de cansalada, bossa de patates i carmanyola carregada de cireres de postres. Amb tot l’equip apunt, sortim del camping en direcció a Tregurà, on agafarem la pista forestal que và fins a Ribes de Freser (falta molt? ). Doncs no, en poca estona arribem al punt d’inici de la nostra ruta (petita pista on hi ha una barrera que tanca el pas a vehicles i on trobem un pal indicador), deixem el cotxe, ens posem les botes, agafem la motxilla i cap amunt.

El pal indicador on comença la nostra ruta.

El camí transcorre pràcticament tot per pista, encara que aquesta es va des-dibuixant a mesura que anem pujant. Primer passarem per la Collada del Castell dels Moros on ja veiem el nostre objectiu ( el Balandrau) i a mes tota la carena que va desde el Pic de Fontlletera fins els Pics de Pastuira i el Grà de Fajol.

Castell dels Moros.

L'Albert senyala el nostre objectiu.

Agrupació vacuna a la collada del Castell dels Moros.

A siiii, a veure qui es mes bestia.

Anem deixant enrera el Castell.

Aquesta anava sola tot fent muuus.

Paradeta a gaudir del paissatge.

Que s'ho val!!

Com per ficar el nàs a olorar-la.

Xino-xano arribem poc desprès a la Collada de Fontlletera, per continuar per la Font-lletera, la Font dels Isards i fins al Coll dels Tres Pics. Quan arribem al Coll dels Tres Pics les vistes sen’s obren a les comes de Freser i de la Vaca amb tots els pics que les envolten, desde el Pic de Torreneules fins al Pic de Bastiments (impressionant).

El pic de Fontlletera i la seva font, ens regala aquesta foto.

Arribant al coll dels Tres Pics.

Coll dels Tres Pics. (Valls del Freser i de la Vaca, Bastiments, Infern, etc...)

Patapumparriba.

Desprès de uns quans Ualaaaas!! Girem cap a l’esquerra per anar a seguir un corriol amb algunes fites que a poc a poc van guanyant metres, mentres voregem el Pic dels Tres Pics i que ens deixa a la Cota 2500, ja nomès ens falta un saltet de 85mt per assolir el nostre objectiu. Motivats per la pròximitat en un pin-pan els nens es planten a dalt del Balandrau ( Quina empenta!! M’han deixat tirat treien la llengua) però com que no poden anar mes amunt i el que porta els bocates soc jo. Jejej...

El corriol no te perduda.

Flanquejant el Pic dels Tres Pics. ( Al darrera la carena des de el Fontlletera fins al Patuira)

Ja arribem.

L'útima pujadeta.

Ja hi som.

Ja som al Cim!! Moltes abraçades i molts petons que això s’ha de celebrar i com no, a fer les fotos de cim.

Al cim, gaudim una bona estona il·lusionats d’aquest paisatge mentres buidem la motxilla i omplim la panxa.

Foto de Cim.

Més fotos de Cim.

Grans vistes cap els Puigmals.

Grans vistes!!!!!

I gran habituallament mentres gaudim de les vistes.

Però com que una muntanya no es conquereix fins que arribes a baix, ara toca baixar. La tornada la fem per la carena que baixa pel Serrat de Granollers on a la cota 2300 + o – girem cap a l’esquerra per anar a trobar el pont de la pista forestal de Ribes-Tregurà que salva el torrent de Fontlletera i d’aquí per la pista fins al punt d’inici d’aquesta magnífica excursió.