Pic d'Araguells

Pico Araguells 3037mts (15-06-2013).

Son les 4:00 del matí quan sona el despertador, tot i que fa estona que estic despert encara faig el ronso dins del sac una estoneta mes fins que una veueta interior em diu.- Ja està be Xevi, vinga va posat les piles. 

l' hotel Corsa

 Obro la finestra del cotxe i miro cap al cel fosc, hi ha alguna estrella enteranyinada per un tel molt fi de bromes i se sent de prop la remor del torrent de Ballibierna que baixa vall a baix amb molta força. Aquets dies a fet molta calor al Piri i l’aigua brolla per tots els racons. Entre queixalades em vaig posant les botes, ajusto els bastons i comprovo que porto tot el necessari dins de la motxilla. Poc abans de 5:00  ja faig les primeres passes, passo pel costat del ref. De Ballibierna on ja comença a haver-hi activitat – Bon dia. – Bon dia. I continuo uns quants centenars de metres seguint el GR11 fins trobar un pal indicador  (Ibons de Coronas). Aquí deixo el GR  i m’endinso pel bosc seguint alguna fita i saltant torrents.

 

Pujant cap l'Ibonet de Coronas

Passat l'Ibonet ja es pot veure el Pic d'Araguells

El camí surt del bosc i comença a guanyar alçada molt ràpidament fins arribar al Ibonet de Coronas on apareixen les primeres congestes de neu. La neu està força be i continuo pujant sense grampons, aprofitant les petjades d’un grup d’esquiadors els quals atrapo a l’entrada de l’Ibon medio de Coronas.

M’aturo uns minuts per agafar aire, contemplar el que la natura em regala i emportar-me un trosset dins la càmera de fotos. Per darrera el Sol il·lumina els pics de Ballibierna i Culebras, per davant els núvols tapen els gegants del Pirineu (Aneto, Maldito, Maladetas a mes de les crestes de Llosars i Cregueña) i aquí mateix on soc, les aigües que surten de l’Ibon han format uns ponts de neu d’entre 2 o 3 metres que fan por mirar-los.

Al fons, d'alla on vinc, amb el pic de ballibierna tancant la vall

L'Ibon Mig de Coronas

Ponts de neu

 

Sortint de l'Ibon del Mig ja tenim l'Araguells a tocar (esq) i la Juncadella (drta)

 

Per aquí mes o menys hi ha l'Aneto

 

Ibon de Coronas

 Creuo quatre paraules amb el grup d’esquiadors i separem les nostres traces, els cap Aneto i jo cap a l’Araguells, que ja el tinc al davant com un far senyalant-me el meu port. Els núvols també cobreixen part de L’Araguells i l’Agulla Juncadella, però no impressionant tant com els seus veïns mes alts.

Ara ja per neu continua arribo en una estoneta als peus de l’Araguells i traço una línia imaginaria per on pujaré, en condicions estiuenques aquesta pujada no presenta cap mena de dificultat tècnica, però avui veient l’estat de la neu i anant sol, m’estimo mes anar sobre segur i em calço els grampons i trec el piolet.

Per aquí he pujat + o -

La pujada la faig directa per una zona mixta de neu i roques on haig de fer servir les mans de tant en tant, però això si, sort que m’he posat els grampons perquè sota de la neu hi ha una fina capa de glaç que sense ells potser hauria fet alguna passa enrere, i així ara per roques, ara per neu, arribo just al mig d’el Pic d’Araguells (3037mts).

 

Cim del pic d'Araguells

 

Cresta de Cregueña

 

Ibon de Cregueña

 Quina sort!! De cop els núvols s’obren i em descobreixen tot allò que m’amagaven tant curosament, la vall de Cregueña amb el seu estany gelat, la cresta cap el Pic Maldito i la seva via mes impressionat (Corredor Jean Arlaud) directa, directa. Llàstima que la il·lusió hagi durat tan poc, potser  5 o 10 minuts però el suficient per poder-me fer la foto de cim, els núvols tornen a inundar-ho tot i penso que per avui la muntanya m’ha dit prou. Així doncs deixo l’agulla Juncadella per una altra ocasió, giro sobre les meves passes i a poc a poc vaig desfent el camí gaudint d'uns paratges fantàstics.

 

Baixant de l'Araguells

Ballibierna i Tuca de culebras

 

Ara una pano del Ballibierna

 

Jardinet

 

I per últim aquets salts d'aigua