Hola família.
El passat divendres 10 d’agost en Miquel i jo un cop més, orientem el volant
cap el Pirineu. Avui toca la vessant francesa i l’objectiu, el cim més alt del Pirineu
francès : El Vignemale o Pique Longe
i si anem bé, encadenar quatre pics més:
El Pic du Clot de la Hount, el Cerbillona, el Pic Central i el Montferrat.
El projecte és ambiciós però la moral és alta i esperem que sant meteo ens acompanyi.
Ara tu, ara jo i en 8
hores i mitja de runrún amb parades a berenar i sopar incloses (doncs no s’han
de perdre les bones costums) ens plantem
a la Barrage d’Ossue al peu del
massís del Vignemale i molt a prop del famós Circ de Gavarnie.
Amb un plis-plas tenim l’habitació feta, els llits preparats i comença la ronda de negociacions, finalment decidim posar Jack el despertador a les 4:30.
Aturada a sopar |
I a fer una mica d'esport |
Muntant en bicicleta |
Amb un plis-plas tenim l’habitació feta, els llits preparats i comença la ronda de negociacions, finalment decidim posar Jack el despertador a les 4:30.
Tinoninoninotinoninotinoniiiiii.
Avui no toca fer el
ronso dins del sac, la jornada es preveu molt llarga i ens posem les piles. Després
del típic i autòmat ritual a les 5:30 els nostres peus inconscientment ja
cerquen el camí, la resta del cos, poc a poc anirà prenent consciencia .
- Però on van aquets bojos a aquestes hores?
-Apa!! Ja m’han tornat a penjar aquella mena de bossa plena
de nanses i butxaques a l’esquena.
I les primeres gotes de suor faran despertar el cervell que
pas a pas anirà agafant el comandament i ens guiarà per corriols, geleres, rocs,
arestes i pedrisses la resta de la jornada.
Amb aquestes reflexions i prop de dues hores, arriben a
l’alçada de les coves de Bellevue
situades al peu de la gelera. Aquí coneixem en Raimón i la Monica, una parella
de Vilafranca que han passat la nit a les coves i que fan les primeres passes
cap el Vignemale, després del bon dia, bon dia i una curta conversa, ens diem
un fins ara que ja ens anirem trobant.
La llum, comença a inundar-ho tot |
Ordesa. teló de fons. |
I per davant, començem a veure els objectius |
Arribant a l'inici de la gelera sota la mirada del Monferrat |
Arribem a la gelera i és hora de calçar-se el grampons i
aprofitar la parada per fer-nos una petita posta a punt (aigua, suc, galetes, etc)
i geure una estona a gaudir del paisatge.
Amb precaució, fem les primeres passes per la gelera . Aquesta està plena d’esquerdes i forats (capaços d’engolir-te en un moment de badada) però en aquesta època estan molt marcades i a la vista, així que agafem confiança i en un moment ens plantem sota la paret del Vignemale.
Amb precaució, fem les primeres passes per la gelera . Aquesta està plena d’esquerdes i forats (capaços d’engolir-te en un moment de badada) però en aquesta època estan molt marcades i a la vista, així que agafem confiança i en un moment ens plantem sota la paret del Vignemale.
Els de Vilafranca, que ens anaven trepitjant les botes,
finalment ens atrapen poc abans d’arribar a la base de la paret, amb animada conversa els hi comentem els plans
de la jornada i els hi agrada tant que s’apunten al carro.
Primeres passes per la gelera |
Paissatge llunar |
nyam, nyam |
Ja tenim el Vignemale a una pedrada |
Per darrere, la parella de Vilafranca |
Comencem la pujada amb els nous companys de cordada, son uns
200mts de grimpada molt fàcil que superem bastant ràpid i de seguida arribem al
punt més elevat d’aquest massís, la Pique
Longue o Vignemale amb 3298mts. Abraçades i fotos per celebrar i deixar constància
del fet, i ens prenem uns instant per regalar-nos unes vistes espectaculars
(ens ho hem guanyat).
Per arribar al pròxim objectiu, el Pic de Clot de la Hount amb 3289mts, primer haurem de superar una
curta cresta amb algun pas delicat en especial la 2ªagulla, passada aquesta, és
“ bufar i fer ampolles” i ens plantem a dalt molt ràpidament.
Ja tenim el 2on del dia!!! Fotos i cap a baix a cercar el
coll de Cerbillona.
Arribem al coll just a l’hora que els de Castelló, un parell de nois que hem conegut al cim del Vignemale i que han baixat fins a la gelera per tornar a remuntar fins el coll de Cerbillona. Hola, hola. Que tal? I uns altres que s’apunten al carro.
Cim del Vignemale |
Il·lusionadament................. |
La salvatge cara nord del Vignemale |
Algunes vistes des del cim |
"Camí" cap el pròxim objectiu |
Aresta que uneix el Clot de la Hount i el Vignemale |
Cim del pic de Clot de la Hount |
Baixada cap el coll de Cerbillona amb en Raimón i la Mònica obrint camí |
Panoràmica des de la baixada cap el coll de Cerbillona |
Arribem al coll just a l’hora que els de Castelló, un parell de nois que hem conegut al cim del Vignemale i que han baixat fins a la gelera per tornar a remuntar fins el coll de Cerbillona. Hola, hola. Que tal? I uns altres que s’apunten al carro.
Amb la nova cordada de 6 components ens dirigim cap al 3er
del dia, el Cerbillona amb 3247mts. Tot aquest tram és molt ràpid i amb qüestió
de poca estona ens plantem al cim del Cerbillona, baixem fins al coll de Lady Lister i pugem al 4art del dia, el
Pico Central de 3235mts.
Aquí ens prenem una estona a observar i sospesar el que ens queda fins arribar al que serà l’últim pic del dia, el Montferrat 3219mts. Per arribar-hi, haurem de passar la famosa “Marmolera”, un pas que més que difícil, és molt aeri i amb molta, molta, molta timba. Adrenalina a “tope” i cap a l’últim.
Ja hi som!! Amb la
concentració que dúiem travessant l’aresta, pràcticament no ens hem adonat fins
que no hem sigut al propi cim.
Cim del Cerbillona |
Ummmmmm...... |
Vessant espanyola (vall del riu Ara) des de el Pic Central |
Vessant francesa (gave d'ossoue) des de el Pic Central |
Cim del Pic Central |
Panoràmica des de el Pic Central |
Aquí ens prenem una estona a observar i sospesar el que ens queda fins arribar al que serà l’últim pic del dia, el Montferrat 3219mts. Per arribar-hi, haurem de passar la famosa “Marmolera”, un pas que més que difícil, és molt aeri i amb molta, molta, molta timba. Adrenalina a “tope” i cap a l’últim.
Som-hi |
Funambulisme |
Mirant enrere |
Detall de la timba |
Ara si, avui si, hem complert tots els objectius que ens
havíem plantejat i tenim una sensació molt bona (fregant l’eufòria), i així ho
demostrem tots, amb moltes abraçades i felicitacions.
Arribant al Monferrat |
Cim del Monferrat |
Foto d'equip (Miquel-Castelló1-Jo-Raimón-Mònica-Castelló2) al cim del Monferrat |
Amb la foto d’equip a la càmera i un total de 5 tresmils més
a la butxaca, ha arribat l’hora de baixar d’aquestes muntanyes i anar a cercar
l’aperitiu que ens espera al cotxe. Que avui ens l’hem guanyat!!
L'aigua, cercant el fons de la vall ens acompaya, tot desfent el camí
L'aigua, cercant el fons de la vall ens acompaya, tot desfent el camí
Giro el cap, una última mirada enrere i penso en el que avui m’han regalat aquestes muntanyes: Tantes i tantes sensacions i moltes il·lusions. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada