divendres, 4 d’octubre del 2013

Pic de Balandrau.



Balandrau (5-7-2013).


Aquest any, la colla de nois de la casa ens em marcat com a objectiu el Pic de Balandrau per portar a terme la ja clàsica sortida anual a la muntanya. Aquest cim amb només 2585mt, es un magnífic mirador de les valls de Ter-Freser. 
Per poder pujar amb els nens sense presses, varem marxar de casa el dia abans per fer nit al camping de Vilallonga de Ter, on arribem  a mitja tarda i així tenir temps de sobres per parar la tenda, donar un volt pel camping, fer el sopar e inclús fer unes partidetes al Rummy abans d’anar a dormir.

2 segons??


Aprofitant el wifi.


Quin gran invent, els sobres preparats!!


Bona niiiiiittt.



Al matí ens llevem amb un dia fantàstic ( tot fa pensar que gaudirem d’un gran dia de muntanya), esmorçem amb tranquilitat i preparem les que seran les nostres armes per conquerir el cim, sucs de fruites per fer baixar els bollos de xocolata ( que no falti el sucre), entrepans de cansalada, bossa de patates i carmanyola carregada de cireres de postres. Amb tot l’equip apunt, sortim del camping en direcció a Tregurà, on agafarem la pista forestal que và fins a Ribes de Freser (falta molt? ). Doncs no, en poca estona arribem al punt d’inici de la nostra ruta (petita pista on hi ha una barrera que tanca el pas a vehicles i on trobem un pal indicador), deixem el cotxe, ens posem les botes, agafem la motxilla i cap amunt.

El pal indicador on comença la nostra ruta.

El camí transcorre pràcticament tot per pista, encara que aquesta es va des-dibuixant a mesura que anem pujant. Primer passarem per la Collada del Castell dels Moros on ja veiem el nostre objectiu ( el Balandrau) i a mes tota la carena que va desde el Pic de Fontlletera fins els Pics de Pastuira i el Grà de Fajol. 

Castell dels Moros.

L'Albert senyala el nostre objectiu.

Agrupació vacuna a la collada del Castell dels Moros.

A siiii, a veure qui es mes bestia.

Anem deixant enrera el Castell.

Aquesta anava sola tot fent muuus.

Paradeta a gaudir del paissatge.

Que s'ho val!!

Com per ficar el nàs a olorar-la.







































































































































Xino-xano arribem poc desprès a la Collada de Fontlletera, per continuar per la Font-lletera, la Font dels Isards i fins al Coll dels Tres Pics. Quan arribem al Coll dels Tres Pics les vistes sen’s obren a les comes de Freser i de la Vaca amb tots els pics que les envolten, desde el Pic de Torreneules fins al Pic de Bastiments (impressionant).


El pic de Fontlletera i la seva font, ens regala aquesta foto.

Arribant al coll dels Tres Pics.


Coll dels Tres Pics. (Valls del Freser i de la Vaca, Bastiments, Infern, etc...)

Patapumparriba.

Desprès de uns quans Ualaaaas!! Girem cap a l’esquerra per anar a seguir un corriol amb algunes fites que a poc a poc van guanyant metres, mentres voregem el Pic dels Tres Pics i que ens deixa a la Cota 2500, ja nomès ens falta un saltet de 85mt per assolir el nostre objectiu. Motivats per la pròximitat en un pin-pan els nens es planten a dalt del Balandrau ( Quina empenta!! M’han deixat tirat treien la llengua) però com que no poden anar mes amunt i el que porta els bocates soc jo. Jejej...

El corriol no te perduda.

Flanquejant el Pic dels Tres Pics. ( Al darrera la carena des de el Fontlletera fins al Patuira)

Ja arribem.

L'útima pujadeta.

Ja hi som.

Ja som al Cim!! Moltes abraçades i molts petons que això s’ha de celebrar i com no, a fer les fotos de cim.
Al cim, gaudim una bona estona il·lusionats d’aquest paisatge mentres buidem la motxilla i omplim la panxa.


Foto de Cim.


Més fotos de Cim.


Grans vistes cap els Puigmals.


Grans vistes!!!!!
I gran habituallament mentres gaudim de les vistes.

Però com que una muntanya no es conquereix fins que arribes a baix, ara toca baixar. La tornada la fem per la carena que baixa pel Serrat de Granollers on a la cota 2300 + o – girem cap a l’esquerra per anar a trobar el pont de la pista forestal de Ribes-Tregurà que salva el torrent de Fontlletera i d’aquí per la pista fins al punt d’inici d’aquesta magnífica excursió.

Ens despedim del Balandrau.

I tirem avall pel dret.

D'allà dalt venim.

Cabana de Fontlletera.

Balandrau i Fontlletera. (fins una altra)

Després de sopar anem a donar un volt pel poble de Vilallonga.

A menjar un geladet, que ens se l'hem guanyat.


I ara a pensar en el pròxim objectiu per l'any que ve.

Adeeeeu!!!!



dilluns, 30 de setembre del 2013

Picos de la Pez i Vall de Pineta



Picos de la Pez 3024mts- 3018mts (28-6-2013).


Son les 8 de la tarda, quan arribem al ref. lliure de Tabernés, a la vall de Chistau  en ple cor del Parc natural de Posets- Maladeta ( be, mes aviat a l’esquerra del cor ). Perfecte! Just a l’hora de sopar.

Plà de Tabernés




 





Ara toca
sopar



















Habitació de luxe amb vistes






                                Bona nit!!












Aquest cop m’acompanya l’Angel,  que  tot i que ell diu que no es veuria amb cor de pujar un gran cim, jo no hi estic gens d’acord, doncs ja m’ho a demostrat en varies ocasions ( Puigmal, Pedraforca…). Total, que som aquí tots dos amb diferents motivacions, ell, passejar per els voltants del Plán de Tabernés buscant la fotografia perfecta i jo, intentar pujar tants cims de 3000m com em siguin possibles en 2 dies .
La idea original, era intentar encadenar la cresta del Bachimala, des de la punta del Sabre fins als pics de la Pez, en total 9- 3000’s, baixar al refugi a dormir per l’endemà pujar als pics de Culfredas, 3- 3000’s mes. Jajajajajaj…………..
12- 3000’s??  En 2 dies??  I tal i com està el PIRI aquest any?? ( molta neu i molt tova ) Sent realista, vaig pensar que començaria a pujar i aniria improvisant segons veies la muntanya.
Fos com fos, l’endemà m’aixeco molt d’hora, he programat el despertador perquè soni a les 4:00, però com sempre faig una mica el ronso dins del sac, i mentre em desperto veig la imatge divertida de l’Angel que enfonsat en un munt de mantes, roba i sac encara dorm. Finalment aconsegueixo sortir del sac, em poso la roba de feina, faig quatre queixalades i cap a les 5:00 els meus peus ja cerquen el camí.
Mentre camino en la foscor, sento el fort soroll que fa l’aigua de les diferents rieres que s’han anat formant aquest dies degut al desglaç, però cap problema, un parell de ponts situats exactament on han de ser, em permeten salvar aquestes primeres dificultats i en poc mes de mitja hora arribo al Bado de Bachimala.
Travesso el pont que creua el riu Cinqueta de la Pez i continuo recte, deixant aquí el camí que porta cap el Puerto de la Pez i per on tornaré mes tard (però això encara no ho sabia ). Aquí es on comença la pujada, vaig seguint les fites i les marques verdes que pugen pel barranc de Bachimala i que ens portarien a aquest cim per la seva via normal o cap a la señal de Viadós. De sobte s’obre al davant meu la visió dels cims mes alts i puc veure la quantitat de neu que encara persisteix i ràpidament canvio el plans i decideixo intentar pujar als pics de la Pez ( en teoria fàcils ) a veure si tinc mes sort amb la neu. 


Vistes cap el Posets.

Els Culfredas.

Vall de la Pez.

Els objectius, els Pics de la Pez.


Així doncs torno enrere intentant no perdre gaire alçada i cerco el sender que porta cap als ibons de Bachimala, un cop que el trobo el vaig seguint fins que apareixen les primeres dificultats, un seguit de congestes amb la neu podrida i gelada em van barrant el pas contínuament, així que toca posar i treure grampons un pilot de vegades ( aquesta seria la tònica de tota la jornada ). 


Arribant als Ibons de Bachimala.

Arribo al ibón bajo de Bachimala on ja puc veure els objectius que m’he marcat, el vorejo pel cantó esquerra en sentit de la marxa i ja per neu continua en dirigeixo cap a una petita canal ben marcada 45º + o – i que em deixa a l’inici de la cresta (2892mt). Ufff, m’ha costat una mica arribar aquí, la canal se m'ha travessat una mica degut a l’estat de la neu que no m’ha inspirat gaire confiança, tan poca que em plantejo no tornar pel mateix lloc, no vull ni pensar com estarà d’aquí a una estona.


Els Ibons es treuen la roba d'hivern.

Canal per la que he pujat amb els Ibons al fons.

Una mica de cresta amb pati a cada cantó per donar ambient.

Cim del Pic de la Pez.

Des de aquí, segueixo la fàcil cresta que en 30min em deixa al cim del Pico de la Pez (3024mt), em faig un parell de fotos i continuo fins l’altre pic, al qual arribo en menys de 10min salvant una petita cornisa. Pico del Puerto de la Pez (3018mt).

Carena dels Culfredas, Baliner , Gerreys i al fons el Perdut (Impressionant).

Pic del Puerto de la Pez i l'aresta que em separa.

No hi havia per tant.....

Cim del Pic del pueto de la Pez.

Mentre recupero forces a cop de galeta, contemplo el brutal paisatge que m’envolta i em miro i remiro la cresta de Bachimala ( un altre dia... ). Mes fotos i ostres!! Que tard que es, m’ha costat ser on soc 6h:30min, així que “patapumpabajo”. Agafo la carena que baixa directa cap el Puerto de la Pez ( pas fronterer ) intentant minimitzar les vegades de posar i treure grampons i a la vegada, no separar-me gaire del “camí “. Impossible, acabo ficat en uns flanquejos de congestes, clavant amb totes les meves forces el piolet i els grampons, però això no es tot, a mesura que m’acosto al Puerto de la Pez cada vegada veig mes complicat poder baixar per aquest lloc.

Ara vistes cap a la carena del Pic Guerrys fins al Lustou (Algun dia....) i la baixada que seguiré cap el puerto de la Pez.



Una prima i llarga cornisa que no sembla gaire estable em separa del PR que baixa per la vall de la Pez, i a mes, això no es un Puerto!!, això es una paret de glaç!! així que començo a buscar una altra manera de baixar, fins que al final trobo una canal bastant descomposta però que em deixaria on la pendent de neu sembla que es mes suau. Amb l’adrenalina pels núvols i vigilant molt, vaig baixant molt a poc a poc fins arribar de nou a la neu. Salvat!! Ja només em queda baixar tota la vall per un terreny mes amable, gaudint del paisatge que m’envolta.

Mirada enrera al Puerto de la Pez.


I per davant, el Cinqueta de la Pez que comença a omplir-se de l'aigua del desglaç.

Arribant de nou al Vado de Bachimala.

L'Angel em fa aquesta bonica foto arribant al Plan de Tabernés.

Durant tot el camí de tornada i fins el ref. De Tabernés, tinc una petita baralla interior. Que faig demà? Una part de mi (l’aventurera) pensa... –Ja que estic aquí, demà els Culfredas, mentre una altra part ( la conservadora ), pensa...- Ja he tingut prou d’emocions fortes per tot el cap de setmana. I així cap ficat en aquesta lluita interior, arribo al refugi desprès de 11hores de patejada a on m’espera l’Angel amb la càmera a punt per fer-me les últimes fotos. 
-          ¿Que pasa? ¿como a ido? Em demana. 
-          Mañana, de paseo por Pineta. 



Mentres jo perdia el temps pujant unes muntanyetes, jajaj... l'Angel l'aprofitava gaudint d'aquest paissatge càmera en mà.

Una petita mostra.

Culfredas.

Contrastos.

Contrallum.

Tirant de zoom, el Posets.

Marmota.

Ocellet camuflat.

Sargantana.

Floretes. ???

Nerets (aquets si que els coneixo).

Tangram.

Amb imaginació........

Torrentera (quin contrast).

Bordas de Viadós.

Autofoto (posant amb el Posets).
I així és com es fa la migdiada en un refugi (que ens ho em guanyat).



I ara unes fotos del passeig per la vall de Pineta ( volta al circ, pujada als Llanos de la Larri i baixada pel costat del Salt de la Larri ) on varem gaudir il·lusionats d'aquest paissatge unic.

Entrant al Circ de Pineta.

Avui la Lluna es resisteix a marxar.

L'Angel gaudint del paissatge.

El desgast glacial es evident.

On som??

Ahhhh....

Arribant al Salt de la Larri.

On l'Angel em fa aquesta bonica foto.

I jo ho intento.

On s'ha ficat l'Angel??

Ja arriba.

Es veu que estava fent aquesta foto!!

I aquesta!!

Ostres, una Marieta!!


I ara que a vist??

Doncs tirant de zoom, muntanyencs pujant al Balcó de Pineta.


































Si es que cremaries la càmera, cada racó es impressionant. Llanos de la Larri.

Pano a 180º.

Foto arxiu.

Del segle passat?



































La tornada, la fem pel costat del Salt de la Larri.
El camí es un espectacle, aigues turqueses amb pedres vermelles.
I al final, la foto dels protagonistes d'aquest report.


Apa!! això es tot.